Blogia
el ladron de rosas

Allò que desitgem

Allò que no desitgem perdre no sucumbeix en el nostre interior,
evoquem els records dolorosament fins a la sacietat,
delectem les nostres llàgrimes coneixent la pèrdua d’amor,
entristeix l’esperit saber que no a mort.

Dansa macabra de pensaments agita els nostres cossos,
adornada de dolçor a la mirada penetra en la intimitat,
trossejant la salvaguarda de l’ànima en trossos,
convidant als cossos a la soledat

Aquello que no deseamos perder no sucumbe en nuestro interior,
evocamos los recuerdos dolorosamente hasta la saciedad,
deleitamos nuestras lágrimas conociendo la pérdida de amor,
entristece el espíritu saber que no a muerto.

Danza macabra de pensamientos agita nuestros cuerpos,
Adornada de dulzura en la mirada penetra en la intimidad,
Despedazando la salvaguarda del alma en fragmentos,
Invitando a los cuerpos a la soledad

2 comentarios

Anónimo -

...creo que al final quizo decir bocanada..jajajajaja fuera lo solemne..

Mujer de Humo... -

...en ese espacio de penumbra y soledad, encuentro la medida exacta de tu confortable mirada tras el cristal...mitiga el dolor que las Esquirlas dejan en las tatuadas heridas, cual humo en una bocacana.