no se per que passen aquestes coses

Sempre discutien eren com a gat i gos, però avui ha estat pitjor que d’altres dies, avui els nens els han vist barallar-se. Sola asseguda a la cadira que hi ha a la cuina recordava els dies en que ell, amb mes pel i menys panxa, es mostrava dolç i educat per aconseguir de ella la seva fidelitat, mentre els records l’hi costaven les llàgrimes, pensava que calia acabar amb la dolorosa situació, avui ja passava de mida.
Mai no havia gosat tocar-la en aquelles petites discussions, que de vegades fins i tot acabaven en abraçades i petons al reconciliar-se, però avui el dolor punxant al seu orgull es mostrava també al les seves galtes, l’havia bufetejada, com n’era capaç? Ella que se’l estimava tant.
Calia posar fi,”això no pot seguir així”, es deia per ella mateixa calia pensar, pensar que dir , pensar que fer com afrontar la situació. Calia deixar-lo potser?
Els nens, patirien les conseqüències de les seves desavinences, de la seva mala entesa, no podia deixar els nens amb ell, potser els maltractaria...

Lamentablement podria ser de debò