Ningú no guanya

Crueltat apassionada la que premia el gallet de l’arma mortífera, segant la curta vida amb els impactes, les baixes queien i els cors ploraven.
El colpejar esgarrifós retronava dins el cap acompanyat de les imatges de cossos inerts, la indiferència del assassí no distingia les vides d’infants de idees politiques, la guerra aclamava els seus pertorbats herois mentre la innocència plorava la mort de els seus protagonistes.
La noia acariciava el teclat per descriure amb la seva habitual delicadesa la situació, les lletres anunciaven llàgrimes dels lectors però la suavitat amb la que pitjava les tecles no podia buscar un final millor.
Llàstima de les morts que resten amagades entre les línies

Crueldad apasionada la que presionaba el gatillo del arma mortífera, segando las cortas vidas con sus impactos, las bajas caían y los corazones lloraban.
El golpear escalofriante retronaba dentro de la cabeza acompañado de las imágenes de cuerpos inertes. La indiferencia del asesino no distinguía las vidas de niños de ideas políticas, la guerra aclamaba sus perturbados héroes mientras que la inocencia lloraba la muerte de sus protagonistas.
La chica acariciaba el teclado para describir con su habitual delicadeza la situación, las letras anunciaban lágrimas de los lectores pero la suavidad con la que presionaba las teclas no podía buscar un final mejor.
Lástima de las muertes que restan escondidas entre líneas