Blogia
el ladron de rosas

la he vist

Avui la he vist, duia els cabells arrissats com sempre i les ulleres que l’hi fan la cara mes rodona, l’he vist i no he volgut tornar a enrere en el temps, no he volgut recordar la que era. He passat sense saludar per davant seu, no per malicia si no per despistat que soc, no m’he adonat de que hi era fins que no m’he assegut a la taula del racó.
La música suau del local i els colors vius es barrejaven al meu cap, no podia pensar tot es feia gros i feixuc, només una idea es mantenia clara, desitjava que no em veies.
S’assegué al meu costat, a la mateixa taula, el cafè ja no tenia el mateix gust s’ha tornat ranci amb gust de records amargs, a obert la boca i els sons es dirigien cap a mi suposo que m’ha saludat i desprès amb cortesia haurà demanat alguna cosa, potser fins hi tot m’ha felicitat.
La conversa ha estat curta , la acompanyava una noia que sola ha estat discretament poc xafardera i allí s’ha quedat, asseguda a la taula amb el cafè matinal i sense cap intenció d’impedir la xerrada de ella. He compres que deia que pagava i marxava, encara absort en el meu desordre emocional he dit adéu o al menys això m’ha semblat, imagino que ara deu pensar que no soc gaire amable però em va fer mal i encara me’n recordo.

Hoy la he visto, llevaba los cabellos rizados como siempre y las gafas que le hacen la cara mas redonda, la he visto y no he querido volver a atrás en el tiempo, no he querido recordar la que fue. He pasado sin saludar por delante suyo, no por malicia si no por despistado que soy, no me he dado cuenta de que estaba allí asta que no me he sentado en la mesa del rincón.
La música suave del local y los colores vivos se mezclaban en mi cabeza, no podía pensar todo se hacía grande y pesado, sólo una idea se mantenía clara, deseaba que no me viera.
Se a sentado a mi lado, en la misma mesa, el café ya no tenía el mismo sabor se ha vuelto rancio con gusto a recuerdos amargos, a abierto la boca y los sonidos se dirigían hacia mí, supongo que me ha saludado y después con cortesía me habrá pedido algo, quizás hasta me ha felicitado.
La conversación ha sido corta, la acompañaba una chica que sola ha estado discretamente poco chismosa y allí se ha quedado sentada, en la mesa con el café matinal y sin ninguna intención de impedir la charla de ella. He comprendido que decía que pagaba y se marchaba, todavía absorto en mi desorden emocional he dicho adiós o al menos esto me ha parecido, imagino que ahora debe pensar que no soy demasiado amable pero me hizo daño y todavía me acuerdo.

0 comentarios