Blogia
el ladron de rosas

aniversari

El dia comença, no sembla que hagi de ser diferent, nomes espero que passi el mes ràpidament possible.
Trenta cinc ja tens edat per marxar de casa, això voldria, encara he d’esperar.
Trenta cinc ja podries estar casat i amb nens, no es culpa meva del tot.
Trenta cinc ja et fas vell, perds el cabell i les arrugues de la cara son mes visibles, el esforç físic et cansa mes i fins i tot fer l’amor et fa nosa.
Desgraciadament cada any he de passar pel mateix, tristament aquest any es el primer que m’afecta, espero que passi el mes ràpidament possible.

6 comentarios

Anónimo -

no ser la primera en tu felicitación "directa" no me impide...seguir pensando en el recuerdo festivo del día que hace menos los años de tu nacimiento y que la lejania me lleva siempre a tí...

abox -

El drama no es l’edat, si no el que has fet durant el anys. Es cert que sempre hi ha algu que ho passa pitjor que un mateix, però de que serveix, cal viure a la vida dels demes si no estas d’acord amb el que passa a la teva? Crec que no.
Els textos mes bells son aquells que surten de dins el cor i si el cor es trist explica histories tristes, c’est la vie, per sort crec que el canvi m’ha arribat al menys la primera nit dels meus ultims trentacinc anys ha estat perfecta, ja ho explicare.

Dora -

Trenta-cinc no pot ser un drama... En qualsevol cas, em fa la sensació que els escrits més bells són tristos.

Marta -

Y más que puede cambiar :) Ya sabes, espero que hayas soplado todas las velas, (o las dos de números) y que tus deseos se hagan realidad.

Un beso!

abox -

gracias Marta eres la primera que me felicita, creo que empieza a canviar el dia

Marta -

Día 14 de Agosto, y 35 años, muchos querrían llegar a esa edad, y no han podido, podrías marcharte de casa, pero y la cantidad de gente que hay sin techo?
Podrías tener mujer e hijos, pero tal vez no has encontrado a esa persona especial.
Te vas haciendo viejo, las primeras arrugas aparecen, el esfuerzo físico te cansa, pero y todo lo que has vivido, experimentado, todo lo que has aprovechado y aprendido día tras día, año tras año, hasta llegar a hoy, y los que te quedan.
¡¡ FELICIDADES !!

Y fuera desánimos, miles de sonrisas, y a buscar todo aquello que piensas que se te ha escapado.

Besos!