el mati que no vaig anar a misa

Despertava del son, obria els ulls per veure a qui sabia era amb ell a l’habitació, la claror del dia entrava per la porta amb força i l’hi coïen els ulls, l’hi va demanar que la tanques, ella ho va fer. Començava el dia pels dos.
Sense pressa ella s’apropava cap al llit i es deixava caure amb suavitat a sobre, amb les mans als ulls, fregant-se’ls amb força s’espavilava quan els va obrir la tenia tan a prop que no va poder evitar besar-la, mentre els seus llavis no deixaven de tocar-se, les seves mans acariciaven tot allò que trobaven al seu pas. Carícies, petons els faltava temps per estimar, de seguida la seva personalitat responsable els va aturar, els va fer pensar en que podien estar fent malament no calia abusar del moment, irremediablement la passió trencava les barreres de la responsabilitat i feia sorgir el foc dels esperits.
La llum de les espelmes clarejava l’habitació, decorava amb ombres les parets i dorava el cos d’aquella noia. Recorria el seu cos amb la punta dels dits vigilant com s’estremia en esgarrifances al contacte amb la seva pell.
Tancava graciosament els ulls a cada cop de plaer com indicant que l’hi agradava. Ell allargava el moment feia molt temps que les seves mans no acaronaven la pell d’una dona, volia que no s’acabés mai, de fet començava el dia per ells.
La radio sonava amb força intentant amagar el soroll que feia l’amor que s’avocaven, els molestava, però els molestava mes que algú podes sentir-los era com si per timidesa o por perdessin la intimitat dolça del moment, això no els va deturar.
El ventilador embogia, girava cada cop mes apressa sense cap possibilitat de refredar l’habitació però renovava el aire que s’enraria de seguida, de tant en tant els arribava una brisa que els semblava freda per la suor, agraïen el present amb mes passió.
Les espelmes sucumbien al aire i a la duració del seu amor, una a una defallien silenciant la llum de l’habitació, sense donar-l’hi importància acostumaven els ulls a la foscor, les ombres que decoraven es feien mes grosses cobrint tota lluentor, la foscor guanyava la batalla a les espelmes.
Descansaven, volien abraçar-se però dins la calor es mantenien units per les mans, la duració del instant els havia deixat exhausts, el ventilador acariciava ara la seva pell, es miraven als ulls sense dir res, no calia acabava de començar el dia per ells.