taulons

Son torts, tirava l’ull per damunt de ells el girava , el tornava a girar; son torts no hi ha dubte. L’hi era igual, “només es per poder passar una temporada i després ja els treure”, els encenalls sortien de la maquina al passar la fusta, amb ràbia picaven contra el terra escampant-se.
La calor els amoïnava dins del taller, la suor els regalimava. La resina de les fustes lluïa sota la llum dels fluorescents igual que lluïen els seus fronts regalimats.
Acariciava la feina recent feta, la suavitat del tall realçava la bellesa dels nusos , tirà el ull per damunt i digué “son torts, fins però torts”.