Blogia
el ladron de rosas

desembre

Es trobava de cop amb el mes que més tristor l’hi aportava, les festes nadalenques. Cada any per aquestes dates patia les desaforada necessitat de la multitud per comprar regals, ornaments, tot allò que podia ser útil per la festivitat.
Durant aquelles dates, sortir als carrers cèntrics de la ciutat era tota una aventura, s’avien acabat les tranquil•les passejades en direcció al parc, nomes es podia fer una cosa, seguir la gentada i deixar que el portessin allà on la massa volia, resant per que fos d’un interès no comercial.
Esperava que passessin rapides, les festes en soledat resultaven amargues.

Se encontraba de golpe con el mes que más tristeza le aportaba, las fiestas navideñas. Cada año por estas fechas padecía las desaforada necesidad de la multitud por comprar regalos, ornamentos, todo aquello que podía ser útil para la festividad.
Durante aquellas fechas, salir por las calles céntricas de la ciudad era toda una aventura, se habían acabado los tranquilos paseos en dirección al parque, tan solo se podía hacer una cosa, seguir al gentío en su locura y dejar que le llevaran allí dónde la masa quisiera, rezando por que fuera un lugar de interés no comercial.
Esperaba que pasaran rápidas, las fiestas solo entre multitudes resultaban amargas.

3 comentarios

Tonificante -

Ni que ho diguis.. passejant pel centre de Barcelona tinc aquesta sensació. Baixant pel Passeig de Gràcia, les Rambles o Portal de l'Àngel... és una marea humana que t'envolta implecable i et condueix al Corte Inglés per exemple...

Arod -

El més trist de tot és justament el que acabes d'explicar... que any rere any ens deixem portar per la massa, acceptant que Nadal per natros representa el mateix que per la resta, sense fer res per canviar una festa que, sabem, no té cap sentit...o sí.

Això és el que vaig escriure fa un any sobre el Nadal: http://dorum.canjuarlos.net/2003/12/viure-el-nadal.html

Anónimo -

..amarga en verdad, Navidad que solo te acerca en el recuerdo...