Lavia
Sarrencaven els cops de sobre amb ingènua velocitat, el sorprenia veure com la representació de la llei era de sobte injusta. Els repressors esgrimien porres sota una barrera descuts plastificats, sobre els drets daquella gent. La imatge innocent duna dona gran, es gravava a la retina.
Insignificant entre joves forçuts vestits de blau, lavia mostrava les seves experiències dibuixades amb arrugues sobre la pell, no feia nosa, ni tan sols corria per desfer-sen dells, potser la fragilitat del seu cos no la deixava córrer.
Esberlada sota estris de cop saplicava la justícia, garrot llarg i negre, impossible desquivar per ella a la seva edat, línies de vermell baixaven lentament de sobre lorella.
Era com si en un instant, en tancar els ulls senfosquís la vida, sapaguessin tots els llums i saturés tot, la sensació de la velocitat deturada pel cop, obligava.
No es movia, tenia els ulls oberts, mirant enlloc.
Se arrancaban los golpes que recibían con ingenua velocidad, le sorprendía ver como la representación de la ley era de pronto injusta. Los represores esgrimían porras bajo una barrera de escudos plastificados, sobre los derechos de aquella gente. La imagen inocente de una mujer mayor, se grababa en la retina.
Insignificante entre jóvenes forzudos vestidos de azul, la abuela mostraba sus experiencias dibujadas con arrugas sobre su piel, no estorbaba, ni siquiera corría para deshacerse de ellos, quizás la fragilidad de su cuerpo no la dejaba correr.
Destrozada bajo enseres de golpe se aplicaba la justicia, garrote largo y negro, imposible de esquivar por ella a su edad, líneas de rojo bajaban lentamente de sobre la oreja.
Era cómo si en un instante, al cerrar los ojos se oscureciera la vida, se apagaran todas las luces y se detuviera todo, la sensación de la velocidad interrumpida por el golpe, obligaba.
No se movía, tenía los ojos abiertos, mirando a ninguna parte.
Insignificant entre joves forçuts vestits de blau, lavia mostrava les seves experiències dibuixades amb arrugues sobre la pell, no feia nosa, ni tan sols corria per desfer-sen dells, potser la fragilitat del seu cos no la deixava córrer.
Esberlada sota estris de cop saplicava la justícia, garrot llarg i negre, impossible desquivar per ella a la seva edat, línies de vermell baixaven lentament de sobre lorella.
Era com si en un instant, en tancar els ulls senfosquís la vida, sapaguessin tots els llums i saturés tot, la sensació de la velocitat deturada pel cop, obligava.
No es movia, tenia els ulls oberts, mirant enlloc.
Se arrancaban los golpes que recibían con ingenua velocidad, le sorprendía ver como la representación de la ley era de pronto injusta. Los represores esgrimían porras bajo una barrera de escudos plastificados, sobre los derechos de aquella gente. La imagen inocente de una mujer mayor, se grababa en la retina.
Insignificante entre jóvenes forzudos vestidos de azul, la abuela mostraba sus experiencias dibujadas con arrugas sobre su piel, no estorbaba, ni siquiera corría para deshacerse de ellos, quizás la fragilidad de su cuerpo no la dejaba correr.
Destrozada bajo enseres de golpe se aplicaba la justicia, garrote largo y negro, imposible de esquivar por ella a su edad, líneas de rojo bajaban lentamente de sobre la oreja.
Era cómo si en un instante, al cerrar los ojos se oscureciera la vida, se apagaran todas las luces y se detuviera todo, la sensación de la velocidad interrumpida por el golpe, obligaba.
No se movía, tenía los ojos abiertos, mirando a ninguna parte.
0 comentarios