Blogia
el ladron de rosas

Deturar el temps

Deturar el temps M’apropo fins on ets descalç i en silenci, sense fer soroll vull evitar despertar-te, la nit xerra amb veu espantada sobre les hores mudes, escurçant aquest miratge.
Et mous, remugant en despertar sentir la carícia de la veu, que intenta en va, allunyar els rajos que despunten intenta, en va, deturar el temps.

Me acerco hasta dónde estas descalzo y en silencio, sin hacer ruido quiero evitar despertarte, la noche habla con voz asustada sobre las horas mudas, acortando este espejismo.
Te mueves, musitando al despertar sentir la caricia de la voz, que intenta en vano, alejar los rayos que despuntan intenta, en vano, detener el tiempo.

1 comentario

Anónimo -

hermosa imagen de la dulce compañia de una sigilosa soledad.