Vençuda soledat
De vegades els sentiments mes complicats ens embafen de paraules, caldrien moltes pagines per definir-los.Encongit sota la flassada pesada de solitud apareix lesperança inert de lescalfor duna besada, turmenta el cor la propera certesa dun final per la tristor.
Feliç amb la soledat, en gaudeix sabent-la esgotada, compartir-la nés sens dubte el final de la seva existència.
Omple de joia una presencia, la unió de les soledats fredes sescalfa amb la carència.
Esperar impacient que el lent tarannà del temps sesgoti, escorrent fins lultima gota dels dies besats damunt nosaltres, que seixugui sobre la nostra nuesa deixant el color de la felicitat destar junts dins la seva basta existència.
A veces los sentimientos mas complicados nos empalagan con palabras, harían falta muchas pagines para definirlos.Encogido bajo la frazada pesada de soledad aparece la esperanza inerte del calor de una besada, atormenta el corazón la próxima certeza de un final para la tristeza.
Feliz con la soledad, disfruta sabiéndola agotada, compartirla es sin duda el final de su existencia.
Llena de felicidad una presencia, unión de soledades frías se calientan con su carencia. Esperar impaciente que el lento talante del tiempo se agote, escurriendo hasta la ultima gota de los días besados encima nuestro, que seque encima de nuestra desnudez dejando el color de la felicitad de estar juntos bajo su basta existencia.
Feliç amb la soledat, en gaudeix sabent-la esgotada, compartir-la nés sens dubte el final de la seva existència.
Omple de joia una presencia, la unió de les soledats fredes sescalfa amb la carència.
Esperar impacient que el lent tarannà del temps sesgoti, escorrent fins lultima gota dels dies besats damunt nosaltres, que seixugui sobre la nostra nuesa deixant el color de la felicitat destar junts dins la seva basta existència.
A veces los sentimientos mas complicados nos empalagan con palabras, harían falta muchas pagines para definirlos.Encogido bajo la frazada pesada de soledad aparece la esperanza inerte del calor de una besada, atormenta el corazón la próxima certeza de un final para la tristeza.
Feliz con la soledad, disfruta sabiéndola agotada, compartirla es sin duda el final de su existencia.
Llena de felicidad una presencia, unión de soledades frías se calientan con su carencia. Esperar impaciente que el lento talante del tiempo se agote, escurriendo hasta la ultima gota de los días besados encima nuestro, que seque encima de nuestra desnudez dejando el color de la felicitad de estar juntos bajo su basta existencia.
0 comentarios