Blogia
el ladron de rosas

Porta’m un altra sucre

Durant un instant els seus ulls es van aturar els uns davant els altres, no es coneixien, ni tan sols s’havien vist mai, una mena de comunicació els induïa a mirar-se d’aquella manera, semblava la lluita de dos animals mascles per la femella.
Cap dels dos homes semblava voler abandonar aquella baralla, gesta inútil, segurament resultant de la curiositat, els feia sostenir la mirada.
Cada cop era mes a prop, amb passes rapides s’apropava a ell, no el deixava de mirar als ulls, ni per un segon descansaven de la batalla. Ja era a punt d’aixecar-se, atacar o defendre, dependria del seu contrincant.
Sobtadament, sortosament algú va cridar distraient el glaç de les mirades. En comptes d’aturar-se davant ell, es girà com si conegués el crit, una dona madura, asseguda a l’altra banda on es trobaven, reclamava amb veu aspre, alguna cosa mes a banda de la seva inicial petició.
Desconcertat, cercava amb imprudència pel seu tombant, abatut trobava resposta als crits mal educats d’aquella dona impertinent que havia aturat la batalla. Just al seu costat, a tocar de on era ell, hi havia una taula amb tot de serveis de cafè, sucres i d’altres edulcorants omplien el sobre.
S’adonava que amb el temps d’estar sol, havia canviat amb ignorància d’haver-ho fet, la confiança per la agressivitat absurda.


Durante un instante sus ojos se pararon unos ante otros, no se conocían, ni siquiera se habían visto nunca antes, una especie de comunicación les inducía a mirarse de aquella manera, parecía la lucha de dos animales machos por una hembra.
Ninguno de los dos hombres parecía querer abandonar aquella pelea, gesta inútil, seguramente resultante de la curiosidad, les hacía sostener la mirada.
Cada vez estaba mas cerca, con pasos rápidos se acercaba a él, no dejaba de mirarle a los ojos, ni por un segundo descansaban de la batalla. Ya estaba a punto de levantarse, atacar o defender, dependería de su contrincante.
Repentinamente, por suerte alguien gritó distrayendo el hielo de las miradas. En vez de pararse ante él, se giró como si conociera el grito, una mujer madura, sentada al otro lado de dónde se encontraban, reclamaba con voz áspera, algo además de su inicial petición.
Desconcertado, buscaba con imprudencia por su alrededor, abatido encontraba respuesta a los gritos mal educados de aquella mujer impertinente que había parado la batalla. Justo a su lado, a tocar de dónde él estaba, había una mesa con servicios de café, azúcares y todo tipo de edulcorantes llenaban el mostrador. Se daba cuenta que con el tiempo estar solo, le había cambiado con ignorancia de haberlo hecho, la confianza por agresividad absurda.

0 comentarios