Blogia
el ladron de rosas

perdre la il·lusio

De petit, el seu pare el portava junt amb els seus germans, a veure com aterraven els avions. Agafaven el cotxe, un dos cv de citröen de color indeterminat per culpa del sol, amb la capota retirada els dies de calor els nens gaudien del viatge cap a l’aeroport.
Una carretera estreta però sense gaires tombs perfilava el recinte de les pistes fins mes enllà, el pare s’aturava allà on les rodes tocaven espectacularment el terra. Asseguts a vora la tanca, esperaven amb infantil il•lusió que arribessin els avions, majestuosos es posaven com a grans àligues al terra, el soroll ensordidor dels motors no dissimulava els xiscles esgarrifosos dels pneumàtic al fregar amb l’asfalt de la pista, llavors el aparell abaixava el cap com donant salutació als nens que amb les mans a les orelles esperant mes xiscles, feien saltirons de joia darrera de la tanca, mirades breus cap al pare ...
... Nedava tot sol, a la piscina ja no quedava ningú, mitja lluna es deixava veure al cel tot i que encara no era fosc. A cada braçada treia el cap per respirar i donar un cop d’ull al cel, l’hi feia gracia aquella lluna que portava records del dia anterior. Va veure la ombra d’un avio que travessava per la meitat l’astre amb aquelles llumetes fent pampallugues, records de temps enrere l’hi arribaven, somrigué i durant una estona va estar pensant en aquells dies d’infantesa.
Al menys cinc cops mes la lluna va ser travessada pels grans aparells il•luminats amb ridícules bombetes, la massificació d’aparells l’hi va fer perdre les ganes de recordar.

De pequeño, su padre le llevaba junto con sus hermanos, a ver cómo aterrizaban los aviones. Cogían el coche, un dos cv de citröen, de color indeterminado por culpa del sol. Con la capota retirada los días de calor, los niños disfrutaban del viaje hacia el aeropuerto. Una carretera estrecha pero sin demasiadas curvas perfilaba el recinto de las pistas hasta más allá, el padre siempre paraba allí dónde las ruedas tocaban espectacularmente tierra. Sentados a borde la valla, esperaban con infantil ilusión que llegaran los aviones, majestuosos se posaban como grandes águilas en tierra, el ruido ensordecedor de los motores no disimulaba los chillidos escalofriantes de los neumáticos al frotar con el asfalto de la pista, entonces el aparato bajaba la cabeza como dando saludo a los niños que con las manos a las orejas esperando mas chillidos, pegaban saltos junto a la valla, miradas breves hacia su padre ...
... Nadaba a solas, en la piscina ya no quedaba nadie, media luna se dejaba ver al cielo aun cuando todavía no era oscuro. A cada brazada sacaba la cabeza para respirar y echar una mirada al cielo, le’ hacía gracia aquella luna que traía recuerdos del día anterior. Vio la sombra de un avión que atravesaba por la mitad al astro con aquellas lucecillas haciendo intermitencias, recuerdos de tiempos atrás le llegaban, sonrió y durante un rato recordando su niñez
Al menos cinco veces mas la luna fue atravesada por los grandes aparatos iluminados con ridículas bombillas, la masificación de aparatos le hizo perder las ganas de recordar.

.

0 comentarios