Amb lluna quasi plena

Amb lleugeresa es posa sobre meu,
pressiona la meva pell acariciant-la amb la seva llum,
escalfa la fredor de la nit.

Amb timidesa camina senders al meu cos,
retalla crits amb les seves ungles,
s’embolica sobre el meu pit.

Amb senzillesa retroba els meus llavis,
em recorda el seu sabor mai oblidat,
tremola amb un somriure atrevit.