Aturat
Trepitja lembragatge, redueix la velocitat, enlluernat pel sol prenia el revolt sense visibilitat al cavi de rasant. Girà a la dreta en veure en veure un vehicle i de sobte es van trobar fora la carretera, les obres anullaven la senyalització que els podia haver indicat, van acabar endinsant-se en un camí que prenia la direcció del pantà.
Trobava graciós que el destí els apartes de lasfalt amb aquella suavitat indicant la direcció del indret idíllic on van poder descansar. Resultava ser una bona hora per dinar, preparats com anaven.
Seguia el camí amb compte, esquivava pedres i escòrrecs que podien malmetre el cotxe, lentament avançava girant les rodes al ritme de la chanson que sonava a la radio. Van desfilar entre xops i noguers orientant el vehicle cap a la lluentor blava.
A lombra, estirat damunt una estora observava el cel, una molèstia al costat lincomodava tant que no tingué mes remei que mirar que era. Una nou usada per banquet dalgun animal es clavava a terra pel pes del seu cos, larrenca del sòl i tornà a jeure al instant, el silenci trencat per la musica que brollava del cotxe adornava el paisatge de colors que es podia des del lloc triat sense voluntat.
El començament de la tardor es feia notar al paisatge, els boscos es dibuixaven amb colors ocres i vermells entre els verds habituals, el vent arrissava laigua de pantà i remenava les fulles fent-les caure sense pesar, decorava el sòl amb una flassada daurada sota els arbres.
La falta daigua a la presa entristia les sensacions, la terra esblanqueïda desgastada per laigua els allunyava del element, separava els boscos deixant entre ells una imitació de la platja ideal per caminar idea que va robar una parella veterana daspecte, però jove en el seu tarannà.
Simaginava veient el paisatge amb dues edats.
Trobava graciós que el destí els apartes de lasfalt amb aquella suavitat indicant la direcció del indret idíllic on van poder descansar. Resultava ser una bona hora per dinar, preparats com anaven.
Seguia el camí amb compte, esquivava pedres i escòrrecs que podien malmetre el cotxe, lentament avançava girant les rodes al ritme de la chanson que sonava a la radio. Van desfilar entre xops i noguers orientant el vehicle cap a la lluentor blava.
A lombra, estirat damunt una estora observava el cel, una molèstia al costat lincomodava tant que no tingué mes remei que mirar que era. Una nou usada per banquet dalgun animal es clavava a terra pel pes del seu cos, larrenca del sòl i tornà a jeure al instant, el silenci trencat per la musica que brollava del cotxe adornava el paisatge de colors que es podia des del lloc triat sense voluntat.
El començament de la tardor es feia notar al paisatge, els boscos es dibuixaven amb colors ocres i vermells entre els verds habituals, el vent arrissava laigua de pantà i remenava les fulles fent-les caure sense pesar, decorava el sòl amb una flassada daurada sota els arbres.
La falta daigua a la presa entristia les sensacions, la terra esblanqueïda desgastada per laigua els allunyava del element, separava els boscos deixant entre ells una imitació de la platja ideal per caminar idea que va robar una parella veterana daspecte, però jove en el seu tarannà.
Simaginava veient el paisatge amb dues edats.
2 comentarios
abox -
Dora -
De la carretera nacional vam passar a una comarcal, d'aquesta a una més menuda i finalment a un camí tallat. Vam tirar enrere i vam decidir continuar per un trencant que baixava la muntanya per tornar a pujar la següent.
Quan estàvem a baix, no vam parar a contemplar el paissatge, ni a descansar, ni a mirar el cel, ni a escudrinyar si hi havia restes de nous pel terra... ni tan sols vam parar compte amb la grava o les pedres.
Vaig accelerar, agafant els revolts derrapant i vaig augmentar la velocitat sense mirar que deixàvem al darrere... perquè el cartell senyalitzador informava que l'indret s'anomenava: "El fondo dels morts".