Blogia
el ladron de rosas

companya

Oblidada, repenjada sobre el cavallet, la pols s’aprofitava de ella, violava el aspecte solemne que havia tingut, mostrant-la com ferralla. En soledat, restava quieta deixant passar temps.
Era depriment, cada cop que baixava allà, la veia i quasi el feia plorar. Ja n’hi havia prou, calia prendre una decisió per salvar el que quedava de ella.
Va arreplegar totes les eines que tenia animat per la il•lusió de tornar a sentir les seves vibracions, recordava el so tronador de la motocicleta, s’hi va posar de seguida.
Les mans greixoses l’apropaven al cor metàl•lic que amagava al seu interior, recordaven junts kilòmetres d’experiències.

Olvidada, apoyada sobre el caballete, el polvo se aprovechaba de ella, violaba el aspecto solemne que había tenido, mostrándola como chatarra. En soledad, quedaba quieta dejando pasar el tiempo.
Era deprimente, cada vez que bajaba allá, la veía y casi le hacía llorar. Ya tenia bastante, hacía falta tomar una decisión para salvar lo que quedaba de ella.
Recogió todas las herramientas que tenía animado por la ilusión de volver a sentir sus vibraciones, recordaba el sonido tronador de la motocicleta, se puso enseguida. Las manos grasientas le acercaban al corazón metálico que escondía en su interior, recordaban juntos kilómetros de experiencias.

0 comentarios