Blogia
el ladron de rosas

Hi ha algú?

Buidor a la ciutat, vacances, epidèmia que s’emporta la gent de casa, obliga a desplaçar-se en curts o llargs recorreguts deixant rastres de solitud per tots els racons urbans. Travessar carrers amples, avingudes desertes, aturar-se al mig i mirar en el sentit que no veus el final del carrer.
Tranquil•litat desitjada a la follia desesperada del viatjar, resta distreta amb ironia a la casa.

Vacío en la ciudad, vacaciones, epidemia que se lleva la gente de su casa, obliga a desplazarse en cortos o largos recorridos dejando rastros de soledad en todos los rincones urbanos.
Atravesar calles anchas, avenidas desiertas, pararse en medio y mirar en el sentido que no ves el final de la calle.
Tranquilidad deseada en la locura desesperada del viajar, queda distraída con ironía en la casa.

0 comentarios